BÉ D'INTERÉS CULTURAL
Les titelles que es fan servir al Betlem de Tirisiti són titelles de peanya, també anomenades de peu i vareta. Els titelles es mouen des de sota l’escenari gràcies a una vareta col·locada a la seua part inferior o peanya tot desplaçant-se per un entramat de guies. Els titelles són molt rigits, cosa que els dona un hieratisme molt còmic. Només mouen, i no en tots els titelles, els braços. Les parts del titella, són; el cos, habitualment construït de fusta i vestit amb teles que faciliten el moviment. La base o peanya, de fusta també, que permet sostenir el titella a l’escenari. La vareta, de ferro, que transmet al titella el moviment, diferent en cada personatge, que el manipulador imprimeix des de l’empunyadura, que sol ser de fusta i el més ergonòmica possible.
Només són dos els personatges que tenen veu al Tirisiti, el mateix Tirisiti i el Sereno. I s’expressen amb un xiulit molt característic, produït pel mateix manipulador. Este so es produeix al col·locar una “llengüeta” entre el paladar i la llengua del mateix actor i fer passar l’aire per ella modulant el millor possible. La llengüeta està fabricada amb dues plaquetes de metall lligades entre elles amb una veta d’estrafort que en passar l’aire vibra creant el so.
Els titelles, com ja us hem explicat abans es mouen per un entramat de guies que recorren tot l’escenari, de davant a darrere i també en primer terme. Fins i tot estes guies entren a casa de Tirisiti i a l’església permetent als personatges desaparèixer. A banda d’estos desplaçaments cada titella té un ritme i un moviment específic que a més ajuda a definir el seu caràcter. Els balladors, per exemple, depenen del joc de canell del manipulador, o l’agüelo va a bots o les filaes desfilen amb més parsimònia.
