BÉ D'INTERÉS CULTURAL
Hi ha documentat el 1880 un barracó amb un “betlem de figures en moviment” al Parterre, i indica que ja s’ha representat en anys anteriors.
El barracó es trasllada a l’actual plaça Ramón i Cajal (exterior de la Glorieta), abans anomenada; plaça de Sant Francesc.
Hi ha documentades a la ciutat almenys 4 empreses familiars amb espectacles de pessebres similars: els betlems del Francés, del Tio Sarguero, de Pep, el Cullerotero i el de José Esteve Carbonell, el Belemero.
Queda com a únic propietari José Esteve Carbonell, el Belemero, amb els seus fills: José i Rafael Esteve Carbonell i la seua dona; Consuelo Carbonell.
Representacions a càrrec de la familia Esteve.
Ubicades a la placeta del Fossar (en aquell moment anomenada plaça Mestre Jordà)
A l’Arxiu Municipal existeix un document datat el dia 16 de novembre de 1925 en el qual José Esteve Carbonell demana a l’Ajuntament com és costum, plantar un barracó, per al Betlem en la plaça del Mestre Jordà.
Durant la II República es canvien les banderes i algunes peces musicals.
També es trasllada d’ubicació, el barracó passa a plantar-se a un solar del carrer Sant Tomàs (avinguda Blasco Ibáñez, aleshores)
Durant la Guerra Civil continuen fent-se representacions d’una manera simbòlica.
Es representa en llocs com el solar on posteriorment es construiria l’edifici de Telefónica o el Cinema Avenida, amb una gran assistència de públic en cada edició, malgrat que eren els anys complicats de la postguerra.
Periode d’inactivitat.
Propietaris: Familia Esteve
Primera venda.
Rafael Coloma Payà compra el Betlem de Tirisiti. I n’és propietari fins al 1961.
L’any 1959 no hi ha representacions.
Segona venda.
Es realitzen les representacions al barracó de la placeta del Fossar.
Aquest període és el més llarg d’inactivitat: 6 Nadals sense Tirisiti.
El Tirisiti torna a renàixer amb una altra figura clau: Josep Peidro, Foya.
Periòde d’inactivitat
El Betlem és cedit a l’Associació d’Amics i dames dels Reis Mags. Seran els propietaris fins al 1989.
Aquest any hi ha una renovació del retaule, però no hi ha representacions.
El Betlem de Tirisiti es representa per la família Foia amb José Peidro al capdavant.
Es retira la familia de Josep Peidro i pren el relleu la companyia de titelles Diamante y Rubí, amb Alberto Díaz de la Quintana al capdavant.
Seran els responsables artístics de l’espectacle des de 1983 al 1988.
L’espectacle s’ubicarà a espais o salons d’actes interiors i a una carpa.
L’Ajuntament assumeix les representacions i li les encarrega a la companyia de teatre La Cassola, embrió de l’actual La Dependent.
L’arquitecte Manuel Vidal dissenya un barracó de fusta enl 1990 rememorant el de la Placeta del Fossar.
La Dependent assumeix la gestió artística i tècnica del retaule.
El barracó se situa, primer, a la plaça de Dins i, després, des del 1991 fins al 2005, a la Glorieta.
El 26 de novembre de 2002 és declarat bé immaterial d’interès cultural per la Generalitat Valenciana i, en el 2004, rep l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.
La representació del Tirisiti passa a la seua ubicació actual, al Teatre Principal (carrer Sant Tomàs, 5).
El 5 de gener de 2013 mor Alejandro Soler, l’últim pare del Tirisiti.
Tirisiti s’adapta a l’escenari del coronavirus
La campanya escolar del betlem redueix funcions, aforament i implementa mesures de seguretat per complir amb els protocols per la COVID-19
La Dependent crea el webinar “La Tramoia de Tirisiti” per apropar virtualment el retaule de titelles als centres educatius.
L`èxit de la normalitat.
29.500 assistents, 208 representacions.
CAMPANYA ESCOLAR Del 24 de novembre al 22 de desembre 2023
FUNCIONS EXTRAORDINARIES Dies 2, 9 i 16 de desembre 2023
FUNCIONS PER A TOTS ELS PÚBLICS Del dia 23 de desembre 2023 fins el 5 de gener de 2024
Atorgament al Betlem de Tirisiti del Premi de Patrimoni de la Unió Internacional de la Titella 2024-2025.
Aquest premi reconeix les contribucions a la conservació del patrimoni i la tradició de les titelles.
https://www.unima.org/es/comision/patrimonio/
Rècord d’assistència:
