BÉ D'INTERÉS CULTURAL
Versatilitat i adaptació
El Principal és un teatre a la italiana amb 385 butaques i un amfiteatre que es condiciona cada any creant un petit espai amb grada que recorda als antics teatres ambulants. Es redueix el seu aforament un 60%, es minimitza l’embocadura i s’obri el fossat, que habitualment es troba cobert per l’escenari, i així ubica la zona on manipulen les titelles els actors. El Tirisiti va abandonar el seu barracot de fusta i va canviar de llar; “Un espacio cultural, como se entiende actualmente, implica una desterritorialización de la cultura o de los modos culturales: las prácticas que inicial u originalmente eran ejercidas en un determinado lugar pasan a serlo en otro lugar con el cual no están histórica o socialmente relacionados en un primer momento” (Teixeira, 2009). L’espai que es genera dona calidesa a la proposta, l’abriga, l’amfiteatre s’oculta amb una lona que recorda un cel estelat. Es van crear les condicions necessàries per a les representacions del retaule perquè l’espai no li fora hostil.
Història viva
Tant el Teatre com el Betlem arrosseguen dos segles de la història de la societat alcoiana i són dipositaris de la nostra memòria col·lectiva. El poble d’Alcoi impulsa que teatre i representació es mantinguen en continuïtat, el pas del temps ha quedat palés en tots dos, l’obra i el teatre anaren formant-se i canviant amb els anys. Com assenyala Xan Bouzada “los equipamientos culturales actúan como uno de estos objetos que pasan a ser asumidos por la cultura simbòlica y territorial de la colectividad”. El Betlem es representava des de la dècada del 1870 a un barracot de fira i va passar de ser un negoci familiar que passava per diferents mans i vicissituds a ser garant i custodi l’Ajuntament d’Alcoi amb la missió de recuperar-lo i mantindre’l per a generacions futures. El professor Marcos Vaquer (2005), incideix en què qualsevol bé Immaterial “deberá ser objeto de actividades de promoción de su vitalidad y su disfrute público: estudio e investigación; fomento de su ejecución, interpretación o puesta en práctica y del acceso a ellas; fomento o servicio público de su transmisión o enseñanza”
