BÉ D'INTERÉS CULTURAL
Hi ha documentades a la ciutat almenys 3 empreses familiars amb espectacles de pessebres similars: els betlems del Tio Sarguero, de Pep, el Cullerotero i el de José Esteve Carbonell, el Belemero.
El 1895 apareix en el Betlem el recentment inaugurat tren Xitxarra Alcoi-Gandia.
La representació es fan en la Glorieta
Fins a aquesta data els 3 betlems conviuen fins que Josep Esteve els fusiona en un sol.
En concret, en l’Arxiu Municipal existeix un document datat el dia 16 de novembre en el qual José Esteve Carbonell demana a l’Ajuntament com és costum, plantar un barracó, per al Betlem en la plaça del Mestre Jordà (actual placeta del Fossar).
Durant la II República es canvien les banderes i algunes peces musicals.
Es representa en llocs com el solar on posteriorment es construiria l’edifici de Telefónica o el Cinema Avenida, amb una gran assistència de públic en cada edició, malgrat que eren els anys complicats de la postguerra.
Primera venda.
Rafael Coloma Payà compra el Betlem de Tirisiti. I n’ès propietari fins al 1961.
Segona venda.
Es produeixen nombrosos canvis de propietaris fins que deixen de fer-se representacions.
Aquest període és d’inactivitat.
El Tirisiti torna a renàixer amb una altra figura clau: Josep Peidro, Foya.
De nou no hi ha representacions i és l’Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos la que es fa càrrec del Betlem.
Família Peidro Bernat, els Foya, amb els titelles del Tirisiti en 1982.
Foto publicada al periòdic Télegramme.
Es retira la familia de Josep Peidro i pren el relleu la companyia de titelles Diamante y Rubí, amb Alberto Díaz de la Quintana al capdavant.
Seran els responsables artístics de l’espectacle des de 1983 al 1988.
L’Ajuntament assumeix les representacions i li les encarrega a la companyia de teatre La Cassola, embrió de l’actual La Dependent.
L’arquitecte Manuel Vidal dissenya un barracó de fusta en 1990 rememorant el de la Placeta del Fossar. El barracó se situa, primer, a la Plaça de Dins i, després, des del 1991 fins al 2005, a la Glorieta.
El 26 de novembre de 2002 és declarat bé immaterial d’interès cultural per la Generalitat Valenciana i, en el 2004, rep l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.
La representació del Tirisiti passa a la seua ubicació actual, al Teatre Principal (C/ Sant Tomàs, 5).
El 5 de gener de 2013 mor Alejandro Soler, l’últim pare del Tirisiti.
Tirisiti s’adapta a l’escenari del coronavirus
La campanya escolar del betlem redueix funcions, aforament i implementa mesures de seguretat per complir amb els protocols per la COVID-19
La Dependent crea el webinar “La Tramoia de Tirisiti” per apropar virtualment el retaule de titelles als centres educatius.
L`èxit de la normalitat.
29.500 assistents, 208 representacions.
CAMPANYA ESCOLAR
Del 24 de novembre al 22 de desembre 2023
Funcions: 114
Espectadors escolars: 12.735
Professors aproximats : 1.276
FUNCIONS EXTRAORDINARIES
Dies 2, 9 i 16 de desembre 2023
Funcions: 15 funcions
Espectadors: 2.523
FUNCIONS PER A TOTS ELS PÚBLICS
Del dia 23 de desembre 2023 fins el 5 de gener de 2024
Funcions : 79
Espectadors : 13.060 aproximats
Atorgament al Betlem de Tirisiti del Premi de Patrimoni de la Unió Internacional de la Titella 2024-2025. Aquest premi reconeix les contribucions a la conservació del patrimoni i la tradició de les titelles.
